Divendres 9 de març, en l'emissió del Lletres Ebrenques d'Antena Caro, l'Emigdi Subirats ha entrevistat a Jordi Pijoan-López, comissari de l'EBRE NEGRE 2012 - 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya, per parlar d'aquest acte i del llibre que se n'editarà: Clio, musa i assassina. Si voleu sentir l'entrevista cliqueu AQUÍ
Cara a la tercera edició de la Trobada de Gènere Negreal Matarranya, es va triar com a lema "Gènere Negre i Història". La intenció és la d’obrir la reflexió sobre la possible transversalitat del gènere negre amb la novel·la històrica. En aquest sentit,vam contactar amb deuescriptorsque comptessin amb
novel·les històriques -la majoria desenvolupades en els territoris de llengua catalana- i els vam proposar queinspirant-se enl'ambient i època d'aquestesdesenvolupessinun relat de gènere negre d'una llargada mitja. Vam intentar que les èpoques històriques i contextos quees representessin siguin variats.
Així, els autors i les seves novel·les que els inspiren per als sengles relats a Clio Musa i Assassina són:
Maria Carme Roca, Escollida pels déus
Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
Teresa Bertran, La missió secreta
Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
Jordi Peñarroja, El President
… leer más
Conten que una vegada, un escriptor desconegut - que per alguna raó inexplicable que ara no ve al cas era propietari d’un Ferrari Testarrossa -
punxà una roda passant per Vall-de-roures (1). Va ser just davant de la Llibreria Serret, camí de Fontdespatla, un establiment que venia llibres, diaris, revistes, bolígrafs, quaderns i material d’escriptori divers. L’objecte que provocà la punxada va ser concretament un llibre. S’havia escapat d’aquella llibreria i havia atacat directament els pneumàtics refotudament cars del Ferrari amb tota la mala intenció. Les males llengües del poble diuen que és el procediment habitual de l’Octavi: quan s’olora la proximitat d’un potencial escriptor desconegut que passa per la vora, els llibres del seu establiment, entrenats a posta per a aquestes ocasions, surten volant per aconseguir que entri a la petita llibreria amb qualsevol excusa. Aquesta vegada però, potser n’havien fet un gra massa; arreglar la punxada sortiria molt car.
L’escriptor,
… leer más
Poc s’ho pensava el Joaquim Soler i Ferret(1) que la negra i consentida Ofèlia (2) tindria ressò anys més tard al sud del Llobregat. Potser hauríem de dir al sud de l’Ebre, per a ser més precisos, però en realitat no és el sud estricte sinó més aviat al voltant. La qüestió és que l’Octavi necessitava ajuda i com que l’escriptor de les terres del vi va dir un dia que el gènere negre combinava amb el vi negre, no costava gaire arribar a pensar en literatura i vi. No costava gens pensar en la comarca del Priorat.
Si el Quim Soler ja no podia oferir quatre classes als aprenents de criminals, quedava l’opció del centre que porta el seu nom, dedicat a promocionar l’estudi i difusió de la seva obra. A més, el centre també vol ser un espai que vinculi la literatura i el vi; dos coses tan rematadament diferents i a la vegada semblants com son la literatura (el seny) i el vi (la rauxa). O és a l’inrevés?
Per acabar-ho de rematar, no se li escapava a l’Octavi que aconseguir aquesta aliança
… leer más
Tot això està molt bé, però ningú no sentirà mai res de les nostres malifetes si no ho escrivim per a la posteritat, pensaren tots. L’Octavi, la Roser i el Xavi ja s’havien empassat tres ampolles de vi (“mano a mano”, que se’n diu).
“Així, que coi foten aquells dos escriptors que ens ha dit l’Octavi?”, preguntà el Xavi.
Ni ell ni ningú van tindre de temps de contestar. De sobte la porta s’obrí de bat a bat i aparegueren dos homes vestits de negre, amb americana creuada i barret borsalino. El primer, alt i esprimatxat, avançà dos passes cap a l’interior. El del darrere, més gras, s’aturà a la porta; fumava un cigar de pam i mig.
“Qui sou, valtros?”, preguntà la Roser.
“Cisco Sanchez, il Don”, contestà el més prim, assenyalant l’altre amb respecte. “Oscar Esquerda, il sottocapo”, afegí després, presentant-se ell mateix.
Ja hem begut oli, pensà el Xavi, que tenia al cap l’altre producte estrella de la cooperativa que dirigia. La Roser i l’Octavi no van justir boca. Si han
… leer más
Quan el Xavi Domènech, gerent del celler, escoltà quin era el pla no en tingué cap dubte. Ell sempre havia tingut clar que no hi ha assassinat sense vi. A més, tenia exactament el que es necessitava: un vi elaborat amb garnatxa negra seleccionada de vinyes velles i un toc de cabernet, amb criança de sis mesos en roure. Vi negre per a literatura negra, els anuncià.
L’Octavi i la Roser van arrufar el nas. “Vols dir que no ens encolomes el primer que tens a mà?”, van replicar.
No es podien pas equivocar. La ment d’un assassí és una ment malalta que gaudeix de segar la vida d’altres sers humans, però tremendament instruïda. Molts criminals son capaços d’elaborar plans meticulosos preparant les seves malifetes per tal que resultin bé i impedeixin que es descobreixi qui n’és l’autor.
N’hi ha que gaudeixen sobretot del moment de matar, altres del procés de preparació i la resta s’estimen més l’instant del després, quan la seva obra és acabada. Però també hi ha qui es recrea en totes
… leer más
Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset.
Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,...
La trobada es fa cada any sota un lema, si l’any passat va ser “Gènere Negre i Territori” i el llibre portava per títol “Un riu de crims”, aquest any és “Gènere negre i història” i el llibre es titularà “Clio: musa i assassina”.
Els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo, Silvestre Hernández, Trigo, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz.
Els còmplices del llibre són March Editor dins l’òrbita de
Serret Llibresi amb la
… leer más
0 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.