❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.
El enlace al proyecto se ha copiado a tu portapapeles
¡Proyecto seguido!
Te avisaremos a tu email de usuario/a cuando el proyecto esté en marcha, consiga el objetivo y antes de que termine la campaña para que puedas aportar si lo deseas.
Badalona, 2019. Imatge de la sèrie "El Factor Humà".
Què és la Fotografia Casual? Son imatges fetes sense planificació prèvia, un diari gràfic d'allò que visc en primera persona. Des d'un altre punt de vista, també podria dir que és conseqüència de portar la càmera sempre a sobre per satisfer la necessitat de fotografiar. Hi ha diferents gèneres fotogràfics que estan molt acotats per estrictes condicionants estilístics i personalment no em trobo a gust amb aquestes limitacions. Per això necessito un nom per definir el que faig i per explicar-ho fàcilment, i Fotografia Casual em sembla el més adient. Em consta que hi ha molts fotògrafs i fotògrafes que els passa el mateix!
Badalona, nadal 2018. En aquesta imatge vaig triar un punt de vista convenient per que semblés que les llumetes penjaven de la primera torre. Una subexposició d'un diafragma va ajudar a potenciar els colors de la posta de sol.
Aquest llibre va sorgir de la necessitat d'explicar la meva manera de fotografiar. No és una guia, però em venia de gust explicar com ho faig tocant tots els temes que penso que són importants: la formació teòrica, les càmeres i els objectius, la composició, la ètica i tot allò que penso que pot tenir a veure amb la Fotografia Casual.
Per altre banda, he d'agrair en Tino Soriano el magnífic pròleg on ens parla dels antecedents i la seva visió d'aquest tipus de fotografia. Aquesta introducció per si sola ja és un petit tractat sobre el tema, a més que sempre és un luxe llegir les seves paraules!
Tino Soriano, 2014. En aquest retrat casual d’en Tino mentre fèiem una passejada vaig incloure en la composició un gran arbre en segon pla per relacionar-los visualment, ja que és un símbol de saviesa i fermesa. Per fer-ho, vaig haver de baixar el punt de vista i girar la càmera mentre ell xerrava amb les persones que ens acompanyaven.
A l'interior del llibre trobareu 130 imatges que serveixen d'exemple tant del que s'està explicant en aquelles pàgines com també de la diversitat de temes que es poden trobar fent Fotografia Casual.
El text desenvolupa al llarg de 220 pàgines tot allò que he pensat que era important comentar al voltant d'aquest gènere fotogràfic, incloent-hi petits trucs fruit de molts anys de pràctica.
Per altre banda, hem fet un esforç per què els peus de foto aportessin informació extra que arrodonissin allò que estem veient i llegint, de manera similar als que veieu aquí. Es podria dir que en realitat el llibre són tres discursos d'informació simultanis: fotos, text i peus de foto.
Per a mi, la tria de color o blanc i negre ha d’estar justificada perquè una de les opcions en millori la imatge. Si tinc la sort de trobar una escena en què hi ha elements oposats i aquesta idea queda reforçada perquè mostren gammes cromàtiques que també compleixen aquesta condició, la imatge en color tindrà un plus visual molt potent!
Qui som?
Per fer aquest llibre he tingut de nou la inestimable ajuda de la Maria Rosa Vila a l'Edició Gràfica i l'Albert Navarro a la Maquetació i Art, és tot un luxe treballar amb ells i amenaço amb tornar-ho a fer. Gràcies, gràcies, gràcies a tots dos!
Per últim i no menys important, els amics de la Impremta M4 donaran forma física al projecte, tota una garantia de qualitat!
Ciutadella de Menorca, 2018. De la sèrie "Postals des de Menorca". Hi ha imatges amb components seriats que de cop mostren un element que destaca perque se surt de la rutina visual. Tot i això en aquesta foto el realment difícil va ser aconseguir que no passés ningú!
Descripció del llibre
És una edició limitada, numerada i signada per l'autor. La mida és de 22 x 30 cm, en format vertical. Tindrà tapa dura i dintre trobareu 220 pàg. amb paper de 170 gr. amb imatges i textos impresos en òfset.
Calendari
Una vegada s'assoleixi l'objectiu a Verkami, el llibre entrarà a impremta i en un mes aproximadament estarà fet. Per aquelles dates, a finals de desembre de 2024 o gener de 2025, farem la presentació en un dia i local encara per determinar i entregarem els exemplars en mà a qui estigui present. Pels que no hagin pogut venir, farem un enviament per correu l'endemà de la presentació.
Badalona, 2016. Vaig triar un punt de vista baix perquè el cap de colla destaqués sobre la filera de diables. Per cert, quan fotografieu correfocs no oblideu protegir la càmera i la lent frontal de l'objectiu, les espurnes els poden fer malbé!
Llibre rebut, llegit i mirat i admirat... quines fotos més maques, i uns bon texts amb consells molt importants per comprendre l’art de la fotografia. La foto que m’ha emocionat més és “Les mans del pare” immillorable composició i un bon text.
Com ja sabreu, els passats 18 i 20 de febrer vam fer les presentacions i entrega de llibres a Badalona i Barcelona. Vull agraïr molt sincerament la vostra presència, van ser uns actes molt macos i penso que tots vam gaudir de la fotografia.
Pels que no vau poder venir, a partir de demà començaré a portar els llibres a correus, ja veieu a la imatge que m'he fotut un curro per preparar-los el més aviat possible. A partir de demà anirant sortint, tingueu paciència per què això de correus normalment funciona bé, però puntualment no tant.
Vinga, seguim, ja queda poc per què el tingueu tots!
Éls nois i noies de Fujifilm em deixen la Wonder Photo Shop del carrer Gran de Gràcia nº 1 de Barcelona per presentar el llibre i fer entrega dels exemplars als mecenes del projecte! Serà el 20 de febrer a les 18 h.
A més, faré una xerrada/projecció explicant el procés de creació del llibre amb fotos que no van entrar al projecte, crec que pot ser un extra molt interesant pels que vingueu!
Quins nervis! Última tecnologia per tenir la màxima qualitat!
Ja sabeu que la meva idea és fer una doble presentació i entrega del llibre, una a Badalona i una altre a Barcelona. Doncs ja tenim data per la del meu poble, serà el 18 de febrer a les 18.30 a l'Espai Betúlia.
Hi seran presents les persones que m'han ajudat a fet possible aquest projecte, cosa que em fa molta il·lusió, la mateixa que fer-vos entrega dels llibres!
Encara no tinc data per l'acte d'entrega a Barcelona, però serà un parell de dies després, ja us informaré tant bon punt ho sapiga.
Quan al llibre, ja està imprès com podeu veure a les fotos, i ara només falta l'enquadernació. Com que és cosit i de tapa dura, és un procès manual i porta el seu temps, però no patiu, per la presentació estaran acabats!
Per fi! En Fran de la Imprempta M4 de Sta Perpètua de Mogoda m'ha ensenyat les proves de color i calibratge abans de començar la impressió del llibre. Estic molt i molt content, el que he vist als fulls de paper que m'ha ensenyat és exactament igual al que veig a l'ordinador quan miro les fotos originals!
Ara buscarem data per fer la presentació i entrega dels llibres a qui pugui venir, ja us he comentat que miraré de fer dos presentacions, una a Badalona i una altre a Barcelona, aviat us donaré dates i lloc. Els enviaments per correu començaran el dia després de les presentacions.
Abans de res, vull donar les gràcies a totes les persones que heu col·laborat per què aquest llibre es faci realitat. Sincerament, ha hagut moments que pensava que no arribàvem al mínim, però al final ho hem aconseguit!
En un parell de dies, els mecenes rebreu un formulari molt senzill amb unes preguntes, bàsicament haureu de dir si voleu rebre el llibre per correu o vindreu a alguna de les presentacions, i la vostra adreça. Si, he dit presentacions, la meva idea és fer-ne dues: una a Barcelona i una altra a Badalona.
Per la nostra part, seguim treballant per què el llibre entri com més aviat millor a impremta, però ja us dic que amb les festes pel mig, segurament podrem fer l'entrega i enviaments la segona quinzena de gener.
Us aniré mantenint informats per correu de les novetats i dates de presentació, deixeu-me que us agraeixi de nou la vostra col·laboració! Una abraçada!
Quina alegria més gran! Podrem portar a terme el projecte! Fa un parell d'hores he enviat correus al mecenes avisant que la campanya s'estava acabant i en aquest interval de temps uns quants de vosaltres s'ha fet càrrec dels exemplars que faltaven! Gràcies, gràcies, gràcies!
Deixarem la campanya oberta fins a esgotar els sis dies que queden per què segurament encara hi haurà alguna persona que voldrà el llibre!
La meva intenció era tenir-los disponibles pel Nadal, però em penso que no arribarem a temps. Tot i això, treballarem per que estiguin el més aviat possible, penseu que al tenir la tapa dura el procés s'allarga més per què és una feina manual.
Sou molt grans, només espero que el llibre estigui a l'alçada, treballem per que així sigui!
Bon dia! M'he pres uns dies de festa en quant a publicar entrades al blog del projecte, ho necessitava. Els mecenes que ja heu fet aportacions no us heu de preocupar si veieu que no avança com ens agradaria, ja us dic que es portarà a terme si o si. En paral·lel a la campanya a Verkami estem acabant de maquetar el llibre, dona molta feina, però està quedant molt bonic. Hem buscat una estètica minimalista per què les fotografies han de ser les protagonistes, tot i no renunciar a explicar coses importants al text i també als peus de foto, que aporten molta informació de cada imatge en concret.
Si tingués molts calerons, segurament em faria amb una càmera per cada especialitat: una per portar sempre a sobre i fer Fotografia Casual, una altra per fer macros, pot ser fins i tot una de format mig per fer retrats amb desenfocaments brutals com els retrats dels actors dels anys 50. Però com que no és el cas, he de triar quin aparell d'objectius intercanviables és el millor per fer tota mena de fotografies. Actualment, amb la fotografia digital, la mida de la càmera i els objectius (i el preu...) està molt relacionada amb el sensor: quan més gran, més car i més pesat. És una reducció molt simplista, però força encertada. Les càmeres amb sensor de 24 x 36 mm, equivalents a les antigues de rodet, es poden fer servir per fotografia casual ja que admeten objectius fixos més o menys petits, però quan es vol fer qualsevol altre tipus de fotografia amb elles, les lents es tornen grans i pesades. Per això, actualment faig servir una Fujifilm amb un sensor
Badalona, casa al carrer Fluvià cantonada President Companys. 19-11-24
Al llibre trobareu un petit capítol dedicat a aquests objectius, una opció molt vàlida per fotografia Casual. Personalment m'agraden molt i sempre he tingut algun d'ells a casa, fins i tot quan disparava amb rodet. Els hi dic tot en unperquè són zooms amb focal variable que va des d'angular a teleobjectiu, els faig servir molt quan surto a fer un passeig sense un objectiu fix, si em permeteu la redundància fotogràfica. Actualment tinc un Fujinon 18-135, que en càmera de rodet equival a un 27-200 mm aproximadament, amb estabilització d'imatge i segellat contra l'aigua i la pols. Es pot demanar més versatilitat? Per a mi, aquest objectiu en té prou qualitat muntat a la meva càmera amb sensor de 40 milions de píxels (són molts, una barbaritat!) i quan vull afinar en aquest sentit tanco una mica diafragma a f/8. Resumint, seria un candidat molt seriós si només pogués portar-me un objectiu a una illa deserta, o plena de
Aquest cap de setmana ha estat mogut. He volgut apropar-me a la Fujikina, un esdeveniment que organitzava Fujifilm al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona, amb diferents qüestions al cap. Per una banda, volia provar algun objectiu i càmera que mai de la vida podré comprar, era el moment de demanar-los en préstec i fer unes fotos amb ells. Per una altra banda, volia saludar en persona a un munt de coneguts del món fotogràfic, com així va ser. I de retruc, també m'interessava copsar l'ambient, veure quins aficionats s'apropaven i com responia la gent jove. Amb tot el tema de les xarxes, la IA, etc, dóna la impressió que cada vegada es fan menys fotos, i em sembla que no és cert. Les càmeres instantànies van triomfar entre el jovent, suposo que degut a que entreguen una imatge en paper que es pot agafar, són sensacions físiques agradables d'experimentar.
Vaig marxar amb bones vibracions, penso que el futur de la fotografia està assegurat per la
Joanet després de la tempesta. Set. 2006. Diapositiva escanejada.
Ahir us deia que en Tino Soriano va fer el pròleg del llibre, però a més li vaig demanar una altra cosa: que se'l mirés i em digués com el podíem millorar. Però no li vaig passar només a ell, també se'l van llegir els amics David Alvarez i en Gerard Remendo. Cadascú va aportar el seu punt de vista sobre diverses qüestions que em van ajudar a modelar el llibre i em van fer veure carències i sobrances, si em permeteu l'expressió. En Tino sap molt de fotografia i de fotògrafs, pot ser de les persones millor informades del país. En David és molt llegit i està al corrent del que es fa en el món fotogràfic, i les seves opinions són molt fonamentades. I en Gerard és llibreter d'ofici a més d'estar tocat pel cuc de la fotografia. Si el llibre és bo o dolent només serà culpa meva, però ells m'han ajudat a que com a mínim no sigui molt dolent.
Per cert, pel pròxim buscaré que també hi hagi alguna revisora!
Tino Soriano. 16-11-24. Un retrat amb regust renaixentista.
Quan vaig començar a escriure el llibre vaig pensar que havia de parlar dels antecedents de la Fotografia Casual, i quan m'hi vaig posar vaig veure immediatament que no en saba prou, sincerament. Tot i així, creia que era necessari que algú ho fes, i d'acord amb la Maria Rosa Vila, li vam proposar en Tino Soriano.
Com que és un paio molt trempat no s'ho va pensar dues vegades i ho va fer ràpid com un llamp entre viatge i viatge. En Tino és de les poques persones que te un coneixement profund dels fotògrafs a nivell mundial, tant de la seva obra com a nivell personal. De fet, el seu últim llibre titulat "Anatomia de una foto" és un recull enciclopèdic de cites dels grans autors i autores al voltant del seu ofici, us el recomano molt!
Aquest treball previ d'investigació pel seu llibre segur que va fer que el pròleg que li vaig demanar fos una tasca molt senzilla per a ell, i li estic profundament agraït.
La Fotografia Casual no te cap condicionant estilístic, hi cap tot mentre no sigui una escena preparada. Això dona com a resultat una varietat molt gran de temes en las imatges que anem fent, i també entre els diferents practicants ja que cadascú veu la vida a la seva manera. A més, el material fotogràfic evoluciona contínuament i permet obtenir imatges en situacions on fa un temps no era possible fer-ho, i aquí també incloc, a més de càmeres i objectius, els programes de processat. Per a mi, tots aquests avanços tècnics són benvinguts ja que dona ales a la creativitat i em dona una sensació de confiança en l'equip perquè se que fins i tot en situacions d'absència de llum, encara puc fotografiar com la imatge que veieu més a munt. Penso que els límits estan més al nostre cap que en qualsevol altre lloc, per això m'agrada la Fotografia Casual: no em posa condicions, és un repte creatiu contra
Una de les preocupacions quan triàvem les fotos pel llibre va ser mirar de no repetir escenaris. És molt fàcil quedar enlluernat per algunes fotos boniques i no ens adonem que ens estan mostrant el mateix entorn físic, normalment a prop de casa del fotògraf, així que vam triar una o dues de les que més quadraven amb la línia visual que estàvem construint i vam renunciar a la resta. Un llibre com aquest ha d'estar per sobre de localismes, però un no pot evitar tenir moltes fotos d'allà on viu i més en aquest tipus de gènere fotogràfic. La solució en el moment de triar-les és tenir sang freda per a seleccionar aquelles imatges que realment mereixen entrar en el projecte pel seu valor visual i comprovar que no hi hagi repeticions. El Pont del Petroli , el passeig marítim i altres llocs prop de casa van tenir que passar aquest filtre, esperem que les fotografies que si apareixen al llibre siguin dignes representants del meu poble.
Fa un parell de dies va ser Sant Martí, i d'aquí poc serà el meu aniversari. Si no sabeu que regalar-me, una bossa per portar la càmera serà benvinguda, us explico com hauria de ser de manera resumida, al llibre ho trobareu millor explicat. Ha de ser de mida mitjana, que càpiga la meva Fuji amb un objectiu muntat i un altre més per si de cas. També haurien d'entrar les ulleres de sol amb l'estoig, i una ampolleta d'aigua. M'agrada que tingui un accés superior per treure la càmera ràpidament, i una cinta ample per penjar de l'espatlla. Aquesta cinta ha de tenir un tancament per quan me la despenjo i vull lligar la bossa a una cadira o similar per que no me la robin. I per suposat, que sigui impermeable i no estar patint quan plou i estic fotografiant, com m'ha passat aquest matí quan feia la foto que veieu.
Per cert, em sembla que era un curs per nois i noies que faran de salvavides, que grans!
Per a mi aquesta pregunta no té sentit, és una obvietat, escric en català perquè sóc català. És com preguntar-li a un espanyol per què escriu en castellà o a un nord-americà per què ho fa en anglès. El que realment em preocupa és que molts paisans m'ho preguntin i que les editorials de casa nostra passin absolutament dels llibres de fotografia en català perquè son minoritaris, segons ells. La raó és ben senzilla, som un poble acomplexat i dominat, poc implicat en la defensa de la nostra cultura. Això fa que, com a poble, no li donem valor extra a les publicacions de qualsevol tipus que, podent haver triat qualsevol llengua, ho han fet per la catalana com a principal o com a opció. Aquesta tria per la llengua del país fa que la supervivència dels autors de casa nostra sigui molt complicada, però no és culpa seva, som la resta de catalans i el nostre complex d’inferioritat el que fa que la nostra cultura es vagi esvaint.
Després de molts dies tancat a casa treballant en el llibre, avui he sortit a fer un tomb. Feia un dia magnífic, he vist un munt de papallones que volaven com si fos un dia de primavera, tot estava verd i florit. Siguin quines siguin les nostres preocupacions i neguits, sortir a la natura és una injecció d'energia positiva, tan sols hem de trencar el cercle viciós de la rutina que ens ofega per adonar-nos que la vida segueix i el futur només depèn de les decisions que prenem. I avui he pres unes quantes.
Per cert, moltes papallones tenen parts de cos irisades que només veiem segons l'angle de la llum del sol. En el cas d'aquesta que veieu,fotografiada avui, els pels de la part inferior de les ales tenen una tonalitat blavosa deguda a aquest efecte que us deia, normalment es veuen blancs!
Dies enrere us deia que havia refet el llibre sencer fins a tres vegades, però es veu que no n'hi ha tres sense quatre (me l'acabo d'inventar) i l'he tornat a fer de nou. Els motius han sigut més aviat tècnics relacionats amb el programa que he fet servir per la maquetació prèvia, o sigui que no ha hagut més remei que començar de nou.
De pas, he refet algun text, he afegit alguna imatge nova, i en general he redimensionat les imatges per fer-les tot el que podia de grans.
La campanya a Verkami no està anant com m'esperava, estic dedicant moltes hores al dia per enviar comunicacions per diferents canals a moltes persones i entitats, però les reserves no avancen. Els mecenes que ja heu col·laborat no us heu de preocupar, aquest llibre sortirà si o si perquè és molt important per a mi, trobaré la manera de fer-ho. En quant a la foto d'avui, l'he vist a l'arxiu i he pensat que era bonica, vosaltres us la mereixeu.
De vegades torno a casa excitat perquè penso que porto alguna foto de classe extra, d'aquelles que ficaria en el grup de les 20 o 30 bones bones que puc fer en un any. Normalment una primera revisió a l'ordinador ja rebaixa les expectatives, tot i així intento processar-la el millor possible a veure quines sensacions em provoca. Sóc molt intuïtiu, quan miro fotos li faig cas a la veueta que ressona al meu cap i em diu: "Bona!" o bé "vaja pestinyo!". Però de tant en tant també em diu "Deixa-la a la nevera", i la guardo per tornar-la a mirar en uns dies. Moltes vegades estic massa influenciat per les experiències viscudes i dono un valor emocional molt alt a unes imatges que fotogràficament no ho mereixen, ja vaig parlar d'això fa uns dies. La nevera és la solució, deixant un interval de temps podem separar el gra de la palla i reconeixer si una imatge s'ha guanyat el dret a sortir en un llibre. Aquesta que veieu no ho va fer.
L'amic David Airob té un lema que resumeix molt bé la meva ètica fotografiant, diu així: "Mira en silenci, fotografia amb respecte". Em sembla que en tan sols 6 paraules defineix perfectament quina ha de ser la nostra actitut com a fotògrafs, i més quan retratem altres persones tinguem el seu permís o no. Tothom té dret a la seva privacitat i honor, i fins i tot considero que encara que s'estigui en un lloc públic he de respectar aquella persona de la mateixa manera que voldríem que em respectessin a mi, li diuen empatia.
En el cas de la imatge d'avui que no va poder entrar en el llibre, una noia cega i la seva parella s'estaven fent les fotos del casament a la platja de La Concha, a Donosti. Al principi no m'havia adonat que era invident, només veia de lluny que no deixava anar el gos en cap moment ni tan sols per fer-se les fotos. Quan em vaig adonar que no veia, em va semblar una escena tan bonica que mereixia unes imatges que estiguessin a l'alçada. Ho vaig
Les imatges en moviment són molt complicades i no solen sortir be a la primera. De fet, encara que no ho sembli, han de tenir una trama compositiva que les sustenti, si no són simplement línies i colors sense cap atractiu. De vegades, el moviment és del subjecte que fotografio, des d'un tren fins a un camp de blat mogut pel vent, d'altres l'efecte és degut a que moc la càmera ràpidament com vaig fer a la imatge que veieu, i fins i tot la combinació de tots dos tipus de moviment pot donar una imatge atractiva.
Quan vull obtenir imatges mogudes em funciona molt bé fer unes quantes proves amb petites variacions de velocitat, exposició, etc, fins que aconsegueixo allò que buscava, més o menys.
Al llibre trobareu algún exemple d'aquest tipus d'imatges, em venia de gust posar alguna ja que m'agraden molt, semblen abstraccións!
La campanya del llibre no va molt bé, hauré de posar imaginació per arribar a més persones que poden estar interessades en ell. Ja sabeu, si compartiu aquest
Aparentment, la Fotografia Casual pot semblar molt dispersa estilísticament ja que tenen cabuda tots els temes imaginables. Però segons la personalitat de cadascú, hi ha motius que ens criden l'atenció i tornem una vegada i un altre. Amb el temps la quantitat d'imatges d'un mateix tema pot ser considerable i per si mateixes faran una sèrie, si en som conscients podem treballar per ampliar-la o omplir els forats que ens falten perquè sigui el més completa o variada possible. A més, un processament una mica especial pot ajudar a donar-les-hi un aspecte de família, de pertinença a un mateix grup, és un recurs més!
En el meu cas, les mans sempre em criden l'atenció i quan retrato un personatge, si tinc ocasió, no m'oblido de les seves mans. Al llibre veureu uns quants exemple més i de fet, les sèries que mostro allà en realitat són un anunci dels llibres que poden venir en el futur...
Penso que de vegades les petites modificacions de color i intensitat que podem fer amb el programa de processat ens ajuden a transmetre una idea o sensació. En el cas de la imatge que veieu, volia reflexar la malenconia d'un dia plujós de tardor i com una petita gota d'aigua es pot transformar en el centre d'atenció d'una imatge de somni. Per aconseguir-ho, vaig fer servir un plugin per Photoshop que es diu Color Efex Pro, molt recomanable per aquests efectes.
La imatge està feta al pati de casa d'uns amics amb un teleobjectiu de retrat, un Viltrox 75mm f/1.2 que portava a la bossa. Vaig sortir a estirar les cames i em vaig fixar com l'aigua regalimava per les fulles, així que vaig agafar la càmera i aquí veieu el resultat, més casual no pot ser!
Si us plau, m'ajudareu si feu difusió d'aquest projecte de llibre, gràcies!
Ja us avanço una cosa: no hi ha una càmera ideal per Fotografia Casual. La lògica diu que ha de ser un aparell lleuger, petit i de qualitat, però cada persona ha de trobar el que millor s'adapti a la seva manera de fer. Un servidor ha fet al llarg dels anys moltes proves de material fotogràfic i estic acostumat a buscar-me la vida amb qualsevol cosa, com es diu col·loquialment, així que no tinc una combinació de càmera i objectiu preferida. De vegades m'agrada sortir amb la Fuji X-H2 amb un objectiu zoom tot en un, un Fujinon 18-135 mm, d'altres trio una parella de lens fixes, un Fujinon 16mm (equivalent a un 24mm en càmera de rodet)i un tele curt Viltrox de 75mm i f/1.2. I per últim, també surto de tant en tant amb un zoom estàndard i lluminós, un Tamron 17-70 f/2.8. Alguns de vosaltres pot pensar: "si, però arrossegar sempre una càmera d'objectius intercanviables i objectius bons és molt pesat! Pot ser amb el mòbil ja faries!", i la meva resposta és que si no ho fes així, les fotos
La realitat és la que és i no la que ens volen vendre.
Molts de vosaltres ja coneixereu aquesta imatge que va apareixer en el llibre "Dones" en una versió en blanc i negre, però he pensat que serviria d'exemple pel que us vull explicar avui i que també us faria gràcia poder-les comparar. Però estic marxant del tema. Per a mi els retrats d'ambient són aquells que el subjecte principal comparteix protagonisme amb l'escenari que l'envolta, moltes vegades al 50% o fins i tot, en proporció inferior. No és fins que no veiem la figura humana quan trobem sentit al maremàgnum de formes i colors que tenim davant. Quan fotografiem, om nosaltres qui tria la proporció i la manera de relacionar visualment el subjecte amb allò que l'envolta. Normalment, amb un objectiu angular o un zoom normal ja en tenim prou per a aquests tipus de fotografia, i tancar una mica el diafragma ajuda a que surti tot enfocat. Però de material en parlarem demà, que hi ha molta cosa a dir.
La resposta a la pregunta és: està clar que si! La Fotografia Casual no té limitacions temàtiques, hi caben totes aquelles imatges que ens trobem de manera espontània i cadascú les resol com vol o pot. En el cas concret dels retrats casuals, us explico com els faig jo: el puc fer de manera que la persona fotografiada no se n'adoni, el que seria un robat. De vegades, però, inicio una conversa amb ella i li pregunto si la puc fotografiar. Si la resposta és positiva, li demano que miri a càmera o bé segueixi amb allò que estava fent mentre li faig fotos. En tots dos casos, a l'acabar li dono les gràcies i moltes vegades li pregunto si vol que li enviï per correu. Si el retrat és consentit, prefereixo que no mirin a càmera ja que així no repeteixo l'esquema visual continuament. En la foto que veieu de Jose Mesa al port d'Arenys l'any 2009, li vam demanar permís i mentre li feia quatre fotos, ell parlava amb una persona que m'acompanyava. El resultat va ser un retrat d'ambient molt
Hi ha una categoria de fotografies que és molt complicada de gestionar quan es fa la tria per un llibre, i són aquelles que tenen un alt contingut emocional per l'autor. És fàcil caure en la trampa de donar una imatge com a bona per que mostra una escena o persona important per nosaltres i s'ha de tenir sang freda per mirar-la aplicant un filtre que elimina emocions i només deixa el valor visual d'aquella fotografia.
La imatge que acompanya aquesta entrada està feta abans-d'ahir, quan ja sabíem que la tempesta s'estava emportant vides al País Valencià. Mentre la feia pensava que la natura no te aturador, però si que ho tenen els polítics ineptes que no tenen formació pel càrrec que ocupen, i de vegades ni tan sols tenen formació.
Vaig estar valorant la possibilitat de deixar córrer el projecte d'aquest llibre per què em semblava una banalitat demanar diners quan hi ha persones que ho necessiten per pura subsistència, però per altre banda fer un llibre dona feina
Ahir us parlava de la difícil tria de com encarar el projecte, si fer-ho en color o en grisos. Al final, com tot en aquesta vida, la solució ha caigut pel seu propi pes fent servir una mica de seny: hem posat les imatges que ho mereixien o que millor il·lustraven allò del que es parlava al text independentment de l'acabat. El resultat ha sigut una gran majoria d'imatges triades en color, però això no vol dir que les fotografies en blanc i negre són pitjors que les de color, ni molt menys, i un exemple seria l'anterior llibre que vam editar, "Dones", on totes les imatges eren en grisos i ben orgullós que estic d'haver-ho fet així!
La tria de l'acabat d'una imatge en realitat és fàcil: veient les dues versions, normalment hi ha una que destaca i explica millor allò que volem expressar. La prova és que hi ha imatges que en grisos no tenen sentit, i al contrari, el color pot fer que allò que volem mostrar quedi perdut en un mar de tonalitats que distreuen l'atenció.
Aquesta que veieu éra la proposta per la portada de la primera versió del llibre. Totes les imatges eran en grisos i en format quadrat, i el text el mateix, més o menys, que la versió final. Li vaig enviar a la Maria Rosa per una primera revisió i molt educadament em va fer veure que si renunciava al color pot ser em perdia algunes coses bones. Així és que em vaig posar i vaig refer-ho sencer de dalt a baix incloent-hi imatges en color, de fet només van quedar 7 o 8 imatges en blanc i negre que s'ho van guanyar per dret propi. "Anem bé", em va dir la Maria Rosa quan el va veure, i jo em vaig quedar de pedra per què vaig pensar: "encara no hem acabat?" "Pot ser una versió en format vertical seria millor", i vet aquí que em vaig posar a fer una tercera versió sencera i definitiva, la que rebreu dintre d'unes setmanes.
De totes maneres, no renuncio a fer una versió en grisos, sóc molt cabut i pot ser en el futur sigui una bona segona part per un llibre que em genera molta il·lusió.
Encara recordo les converses amb la Maria Rosa Vila quan vam acabar el llibre anterior, "Dones", ara fa un any més o menys. Parlàvem que la meva manera de fotografiar era inclassificable, algunes imatges si es podien definir com a foto de carrer, o retrats, o retrats d'ambient, documentals, etc, però en conjunt no encaixaven en cap categoria. Per això vam pensar que necessitàvem una definició que donés cabuda a totes elles, i Fotografia Casual ens va semblar perfecte. Dit i fet, vam treballar molts merssos seleccionant les millors imatges i escrivint per il·lustrar tot allò que volia explicar amb l'objectiu de reivindicar una manera de fotografiar que sabem que ès compartida per molts fotògrafs.
Aquest blog dintre del projecte servirà per anar publicant diariament notícies relacionades amb ell, però també anécdotes i qualsevol cosa que serveixi d'excusa per posar imatges que no van poder entrar en el llibre, com la que veieu més amunt. Per cert, sabeu que la versió definitiva és
15 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Pedraforca
Llibre rebut, llegit i mirat i admirat... quines fotos més maques, i uns bon texts amb consells molt importants per comprendre l’art de la fotografia. La foto que m’ha emocionat més és “Les mans del pare” immillorable composició i un bon text.
Ara només toca esperar al següent llibre...
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres...
Sergi i Anna
Rosa A. Puerto
Molta força i gràcies per aquest nou lllibre.
Carles Vila
Això ja està fet Martí
Martin Gallego
Autor/a
Objectiu aconseguit! Gràcies a tots i totes, podrem portar a terme el llibre! Quina alegria més gran, millor dit, els grans sou vosaltres! Seguim!
Fernando Peracho
Martin Gallego se lo merece!!
Maria Sánchez
Estimat amic, molta sort amb el teu nou projecte!
Maria Sánchez
Hola Martín,
Benjamí i Ester
Ganes de fullejar-lo! Benjamí i Ester
PERE MONISTROL
Vinga, no espereu a l´últim moment
Antonia Velez
Vinga, endavant! Espero amb il·lusió l'arribada d'aquest nou llibre!