"Nació i identitats: pensar el País Valencià" #pensarPV

#10 / 177 mecenes. A totes i a tots, moltes gràcies!

Nació i identitats: pensar el País Valencià ha pogut editar-se, en part, gràcies a l’aportació econòmica de 177 mecenes en la plataforma Verkami. La Fundació Nexe, l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i els autors els mostrem públicament el nostre agraïment i consideració. Ací trobareu el llistat dels mecenes que han expressat el seu desig d'aparèixer en aquesta pàgina. A totes i a tots, moltes gràcies!

ACL El Tempir d’Elx

Alfons Alba

Jordi Albert i Fort

Júlia Albiach Montaner

Albert Almenar

Emili Altur

Maria Josep Amigó Laguarda
Àlex Amorós

Rosella Antolí Santolària
Àlex Aparicio

Mar Baixauli

Ricard Barberà i Guillem

Natxo Benet

Rafael Beneyto

Antoni Biarnés

Miquel Boix

Andrés Boix Palop

Albert Bonillo Martin

Joan Raül Burriel Calvet

Ramir Calvo i Cubedo

Anna Campos Climent

Daniel Carbonell Barberà

Salvador Carrasco Ferrís

Enric Castelló

Josep Castells Baró

Roger Català i Blasco

Josep Cerdà i Ballester

Cèlia Cerezo Garcia

Ricard Chulià

Guillem

#09 / L'èxit del mecenatge del llibre #pensarPV ha eixit en premsa

Divendres 15 de març el diari Levante-EMV s'ha fet ressó dels, aleshores, 162 mecenes del projecte de llibre Nació i identitats: pensar el País Valencià i dels 3.460€ recaptats.

Vicent Olmos, editor d'Afers, ha declarat que aquest sistema de mecenatge "no pot servir com a norma, però potser una manera de posar en marxa determinats projectes de més envergadura".

En aquests moments el verkami ja té 164 mecenes i 3.490€ recaptats. Moltes gràcies a totes i a tots per fer-ho possible! Recordeu que encara queden alguns dies per a poder ser mecenes i que, amb el vostre suport, podrem dur endavant les Trobades Nexe i gravar-les (veure entrada anterior del blog).

#08 / Trobada Nexe "Pensar el País Valencià"

Amb motiu del llibre Nació i identitats: pensar el País Valencià la Fundació Nexe organitzarà una trobada monogràfica a València els propers dies 30 de maig i 1 de juny (divendres de vesprada i dissabte de matí).

La Trobada tindrà el format de quatre taules redones en què participaran els cinc autors i altres persones invitades a discutir els diferents temes que planteja el llibre. Així mateix, tots els mecenes tindreu l'oportunitat de dialogar amb els autors en la Trobada.

Si abastarem en el verkami els 4.000€ els debats es gravaran i s'emetran en streaming. En quaselvol dels casos el debat també es durà a terme en les xarxes socials. En Twitter amb el hastag #pensarPV.

Només tindrem el programa defintiu us ho farem saber. Gràcies!

#07 / Autors i textos de #pensarPV (i 6). Joan Francesc Mira

El llibre Nació i identitats: pensar el País Valencià comptarà amb un prologuista de luxe, Joan Francesc Mira.

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000).

És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor(1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la

#06 / Autors i textos de #pensarPV (5). Vicent Flor

VICENT FLOR MORENO (València, 1971). És llicenciat en ciències polítiques i doctor en sociologia. Exerceix de conservador de museu, professor associat de la Universitat de València, professor tutor de la UNED i director acadèmic de la Fundació Nexe. Les seues línies d’investigació són la sociologia política i la sociologia de la cultura. És autor de Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (Afers, Catarroja-Barcelona:2011).

El capítol de Flor, que porta per títol TRENCAR PER MANTENIR L’HEGEMONIA DEL CASTELLÀ. SECESSIONISME LINGÜÍSTIC I IDENTITAT VALENCIANA, analitza diverses de les claus de la construcció política de la “llengua valenciana” protagonitzada pel “blaverisme”, un moviment polític de caire populista, conservador, anticatalanista, regionalista i espanyolista que ha sigut un actor fonamental en impedir o, si més no, dificultar el procés de normalització lingüística al País Valencià. L’objectiu del capítol és estudiar algunes de les estratègies del

#05 / Autors i textos de #pensarPV (4). Brauli Montoya

BRAULI MONTOYA ABAT (Novelda, 1956). És doctor en filologia catalana i catedràtic de la Universitat d’Alacant. Les seues línies d’investigació s’inscriuen en els camps de la sociolingüística i la història de la llengua. Dos dels seus llibres recents són: Normalització i estandardització (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Bromera, Alzira: 2006) i La transmissió familiar del valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València:2011, en coautoria amb Antoni Mas).

El capítol de Montoya, que porta per títol IDENTITAT VALENCIANA I TRANSMISSIÓ DEL VALENCIÀ, presenta la interrupció de la transmissió familiar del valencià ocorreguda durant els segles XIX i XX com una conseqüència de les actituds lingüístiques negatives que s'estenen entre la població a partir de la prohibició del valencià en el segle XVIII. Quan es recupera l'ensenyament de la llengua a finals del segle XX, les actituds contràries al valencià perduren, especialment entre les generacions més grans, motiu pel

#04 / Autors i textos de #pensarPV (3). Anselm Bodoque

ANSELM BODOQUE (Arcos de la Sierra, Conca, 1959). És politòleg i funcionari de carrera de la Generalitat Valenciana. Ha treballat en els departaments d’Educació, Política Lingüística, Cultura, i Planificació i Estudis de Presidència de la Generalitat. Les seues investigacions i publicacions s’han orientat a las elits polítiques, els partits valencians i les polítiques públiques. Entre les seues publicacions destaquen Partits i conformació d’elits polítiques autonòmiques. El cas valencià (2000), «Unió Valenciana (1982-2008). Una aproximación» (2009) i La política lingüística dels governs valencians (2009).

LES ELITS POLÍTIQUES I LA QÜESTIÓ VALENCIANA. El propòsit d’aquest capítol és aproximar-nos al coneixement del comportament de les elits polítiques davant la qüestió identitària valenciana en les darreres dècades. Es parteix de la premissa que les elits polítiques usen els recursos de poder en benefici dels seus interessos i modifiquen, així, la pròpia realitat. En el cas valencià,

#03 / Autors i textos de #pensarPV (2). Rafa Castelló

RAFAEL CASTELLÓ COGOLLOS (Carcaixent, 1964). És llicenciat en ciències econòmiques (especialitat d’economia urbana i regional, 1986) i doctor en sociologia (1999) per la Universitat de València (UVEG). Professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social des de 1989, és titular d’universitat i director del Servei de Política Lingüística de la UVEG des de 2012. Es va doctorar amb una tesi sobre l’estructura social dels nacionalismes al País Valencià i Catalunya, i ha publicat diversos articles d’investigació sobre la situació social del valencià. Ha treballat específicament qüestions relacionades amb la demografi a i la sociologia política aplicades al País Valencià. Ha desenvolupat investigacions sobre la sostenibilitat i el desenvolupament humà, el voluntariat, el consum cultural a Espanya i les immigracions estrangeres al País Valencià. També ha participat en diverses obres col·lectives dedicades a l’anàlisi de l’estructura social valenciana.

El capítol de Castelló porta

#02 / Autors i textos de #pensarPV (1): Ferran Archilés

FERRAN ARCHILÉS CARDONA (Castelló, 1971). És professor ajudant i doctor al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València. L’any 2012 va ser Visiting Researcher a la London School of Economics. Autor de més de cinquanta publicacions acadèmiques, ha participat en diversos congressos a Europa i als EUA. Ha publicat Una singularitat amarga (Afers, Catarroja-Barcelona:2012), un llibre dedicat a l’obra de Joan Fuster.

El capítol de Ferran Archilés porta per títol La identitat valenciana a l’època contemporània: una perspectiva històricai aborda l'estudi de la transformació de la identitat dels valencians al llarg de l'època contemporània. Aquest marc cronològic implica l'anàlisi de l'impacte de la Revolució liberal i la construcció del nou Estat nació espanyol i la redefinició, en gran mesura per part dels mateixos valencians, de la seua identitat. Aquest text explora el procés doble de construcció d'una identitat regional i l'aparició del valencianisme polític, abans

#01 / Per col·laborar-hi, pots endur-te uns altres llibres de l'Editorial Afers!

Per a tots aquells que hi col·lobareu amb 30€ o 50€ tindreu com a obsequi un llibre de l'Editorial Afers d'entre aquest llistat (subjecte a disponibilitat). Els qui col·laboreu amb 60€ o 100 en tindreu dos.

1) Joan Fuster: Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d'història cultural.

2) Gil-Manuel Hernàndez i Martí: Falles i franquisma a València.

3) Ernest Lluch: La via valenciana.

4) Sebastià Garcia Martínez: El País Valencià modern. Societat, política i cultura a l'època dels Àustria.

5) James Casey: La terra i els homes. El País Valencià a l'època dels Àustria.

6) Sebastià Garcia Martínez i Vicent L. Salavert Fabian: L'ocupació franquista de la Universitat de València el 1939.

7) Ricard Camil Torres Fabra: Camp i política. La Falange en una comunitat rural valenciana (la Ribera Baixa).

8) Jill R. Webster: Per Déu o per diners. Els mendicants i el clergat al País Valencià.

9) José R. Modesto Alapont: A ús i costum de bon llaurador. L'arrendament de terres a l'Horta de