Cor de Mariners de l'òpera NABÍ de Josep Carner i Rafael Subirachs

#09 / Novena meditació i punt final.

No sempre es guanya. Aquesta vegada no he guanyat. Dol. Però s’accepta el resultat. Guanyo nous amics i en conservo d’antics i fidels. Compteu amb mi. Un dia ens trobarem al gran teatre.

No perdo de vista la realitat. Aquells que em coneixeu personalment ho sabeu. El projecte de l’òpera NABÍ és un ‘bon’ projecte. L’esforç que ens demanem i ens exigim és molt gran. No vull enredar-vos ara, no vaig voler enredar-vos abans i tampoc ho faré en el futur.

Si després de 74 anys –l’any vinent farà setanta cinc anys que Carner va publicar NABÍ per primera vegada– ningú no havia aconseguit rescatar l’obra del silenci i dels prejudicis que arrossega la nostra cultura contra aquesta obra, “que si és massa difícil”, “que si és un tema religiós extemporani” (d’una bocada alguns es cruspeixen cinc mil·lennis i es queden tan amples..), “que si les condicions sociopolítiques actuals no donen per a tant”, “el poble té altres prioritats, altres necessitats”, etcètera, etcètera... què aconseguiré, jo,

#08 / Vuitena meditació a quatre dies per finalitzar la campanya. Primera Acta de Gratitud

PRIMERA ACTA DE GRATITUD

Esther Soler, Cristina Samsó, Armida Cumberbirch, Joan Argemí i Abadal, Helios Lasheras, Marta Cecilia Bolaños Blanca, Pilar Sentis, Santiago Vilanova, Montserrat Vaqueiro, Francesc Codina, Joan Trayter, Carme Casas, Mont Plans, Josep Comas, Fina Montseny, Maria del Mar Nadal Arraut, Alberto Udaeta, Dolors Oller, Clara Estrada, Narcís Comadira, Francesc Vilanova i Abadal, Josep Maria Gregori i Cifré, Judit Subirachs-Burgaya, Aries (anònim), Trivium Gestió Cultural, Francesc Bellmunt, Xavier Pagès, Montserrat Saurí, Enric Pladevall, Jaume Gabaldà i Subirachs, Salvi Jacomet, Anton Granero, Maica Bernal, Josep Boltaina, Carles Duarte i Montserrat, Joan Matamala, Andreu Barnils, Neus Galí, Manuel Unzeta, Elvira Nadal Arraut, Lluís Jaile Benítez, Marina Llansana, Sònia Camps, Josep Vernis, Carmen Eyaralar, Pedro Gómez Toledano, Sílvia Olona, Pere Molera, Trinitat Molera, Xevialde, Anna Ma. Muñoz Vila, Carles Guillén, Josep Mª Agulló i Sidera, Toni Strubell i

#07 / Setena meditació a dotze dies de finalitzar la campanya.

Bon dia. Abans de res, un punt avançat de gratitud envers les persones que fins la data d’avui han fet aportació econòmica.

Esther Soler, Cristina Samsó, Armida Cumberbirch, Joan Argemí i Abadal, Helios Lasheras, Marta Cecilia Bolaños Blanca, Pilar Sentis, Santiago Vilanova, Montserrat Vaqueiro, Francesc Codina, Joan Trayter, Carme Casas, Mont Plans, Josep Comas, Fina Montseny, Maria del Mar Nadal Arraut, Alberto Udaeta, Dolors Oller, Clara Estrada, Narcís Comadira, Francesc Vilanova i Abadal, Josep Maria Gregori i Cifré, Judit Subirachs-Burgaya, Trivium Gestió Cultural, Francesc Bellmunt, Xavier Pagès, Montserrat Saurí, Enric Pladevall, Jaume Gabaldà i Subirachs, Salvi Jacomet, Anton Granero, Maica Bernal, Josep Boltaina, Carles Duarte i Montserrat, Joan Matamala, Andreu Barnils, Neus Galí, Manuel Unzeta, Elvira Nadal Arraut, Lluís Jaile Benítez, Marina Llansana, Sònia Camps, Josep Vernis, Carmen Eyaralar, Pedro Gómez Toledano, Sílvia Olona, Pere Molera, Trinitat Molera, Xevialde,

#06 / Sisena meditació el 10 de juny a tres setmanes justes del darrer dia de campanya.

Bon dia. Estem completant la primera mitja part del període de campanya. Aquesta primera part s’ha centrat en informar i difondre Verkami, l’empresa de campanya de micromecenatge, i l’òpera NABÍ amb tot el que pressuposa com a projecte operístic nacional. Dues realitats, campanya i obra, d’una elevada intensitat no fàcil de resumir sota l’imperatiu de la brevetat que se’ns obliga.

El repte és enormement gran. Ho sabíem de bon principi. Només amb perseverància guanyarem. Ara, hi ha una cosa que necessito aclarir-la. Potser ja està clara, però, per prudència hi insistiré. Els euros que han aportat els mecenes, i els que nous mecenes aportaran, en el supòsit de que al final no aconseguim reunir 33000€, es reintegraran als comptes dels seus propietaris, és a dir, dels mecenes-aportants. Per tant, aquests diners no es perdran, no seran del banc, no seran de Verkami, no seran de NABÍ. El banc haurà estat depositari del degoteig constant del capital entrant fins que al final l’haurà de

#05 / Cinquena meditació tretze dies després de l’inici de campanya.

Bona estirada la d’avui. Hem de seguir presionant, donar veus, estar atents per tal que cap dels nostres coneguts, amics i amigues que volen i poden aportar estiguin al cas i degudament informats d’allò que intentem dur a terme; precisament perquè hi ha molts amics i persones que no poden aportar, ja que no poden arribar a fi de mes, però que necessiten i desitjen que l’òpera sigui una realitat exitosa. Els necessito. Perquè, com vosaltres mateixos, amics mecenes, han entès allò que representa una obra col·lectiva que algú des del seu estudi, aïllat, ha elaborat per a tots ells i per a tots vosaltres, i l'ha fet més que digna –aviat està dit una en la que ha pogut esmerçar-hi vint anys de la seva vida d'una manera reflexiva i sense esbojarraments, que d'esbojarrades ja en tenim prou i massa, sinó tot amor i tot ofici. Aquest compositor que aquí se us adreça, amb el seu entorn íntim i familiar al seu costat, més alguns amics que fa anys que l'acompanyen, aquí presents, més els altres

#04 / Quarta meditació dotze dies després de l’inici de campanya.

Costa, costa molt. Sento un pes indescriptible. No arriba a ser angoixa. No perdo l’esperança. El mar està quiet, quiet. Una bonança enganyosa. Segur que és una percepció personal, fora de mi la vida transcorre plàcida i serena. La crisi no ens afecta. Estem il·lusionats. Per tant, no hauria de preocupar-me. Tot anirà bé. Els amics, els germans, els veïns, homes i dones de tota la vida que he tingut a prop, que m’han transmès forces i ànims, que jo els n’he donat a ells, ¿on sou, on pareu? Estem confiats, res ens amenaça. Seguim el curs normal de les coses. No passa res. Res d’inquietant. I tanmateix el silenci és opac i insistent. La Montse, la Sílvia, en Pedro, la Marta i l’altra i l’altre em donen un cop de mà. Som els que som i jo amb ells. Però no hi som tots. Confiats, incautament, dormen. Amb la Sònia, la Montse, la Marina, la Marta i l’altre i l’altre i l’altre en Rafael ja se’n surtirà. Què són deu euros de més o de menys? No importa. No vindrà d’aquí. Si em voleu creure, no

#03 / Tercera meditació feta set dies després de l’inici del projecte

L’etapa inicial resulta costosa. Es nota la crisi econòmica. Penso en la quantitat d’amics, alguns m’ho han deixat escrit, que no poden i voldrien ajudar-m’hi. És d’agrair. Rebo mostres d’nterés però també de preocupació. Alguns diuen –“És un mal moment”–. I tenen raó. Pitjor ho havíem passat les generacions de la posguerra, i les previsions ara no són bones. Tot apunta que empitjorarà. Perquè m’ha tocat viure en aquest temps i per responsabilitat jo personalment opto per surtir a mar a buscar-me la vida. No vull pensar en fer altra cosa que seguir endavant i ajudar el meu entorn a seguir endavant. No tenim quatre braços ni podem fer més feina de la que fem. La falta d’audàcia, de generositat i d’intel·ligència poden ser perjudicials i més ara en temps de crisi. Per això crec que hem d’esforçar-nos a plantar-li cara, a aquesta crisi, i infondre ànims als més febles i esporuguits de la manada. Que tothom es comporti amb prudència, que no malversi recursos ni energies, que sàpiga

#02 / Segona meditació feta tres dies després de l'inici del projecte

Montse i Sònia, comparteixo amb vosaltres els dos comentaris que m'heu escrit arran de la meditació que vaig publicar el primer dia.

Perseguim l'impossible, el país està si cau o si no cau, com en vigílies de l’11 de setembre del 1714 o del 26 de gener del 1939, dia en que les tropes franquistes van entrar 'victorioses' a Barcelona. Però encara hi ha molta tropa nostra enllenegada i amb els músculs per eixorivir, poc mentalitzada davant el que es prepara i el que els espera. Dóna la impressió que estem empantanegats. Si hem d’aconseguir qualsevol objectiu, sense concertació, sense generositat, sense audàcia i sense una àmplia visió del “tot”, –i el tot és el conjunt del sistrema nacional, sense excepció–, tantes coses que, espero que no quedaran desassistides, no es posarà en funcionament tota la maquinària necessària per a aquest objectiu final. D’ocasions com aquesta no se’n presentaran més. ¿Sabrà veure-ho la tropa militant, sabrà fer aquest esforç? o ¿no podrà encara que vulgui

#01 / Meditació del primer dia de campanya

A l'hora de tancar del primer dia hem recaudat 460 €. No està malament per començar. Com que de mena sóc optimista he de fer l'esforç de no perdre el món de vista ni per exultació ni per desànim. L'objectiu és difícil. No paro de pensar que en cas de no assolir la fita de la campanya hauré de renunciar-hi sense abdicar de la creació ni de l'obra de Nabí. Diuen que és un mal averany pensar que les coses poden anar malament. No, penso el contrari, hem de pensar-hi que poden anar malament, i ens hem de preparar per tal de superar-ho, ser aptes per fer front en el combat de les dificultats contínues que se'ns presenten. Absolutament res del que venim fent és fàcil. Tot costa. I creure el contrari ens porta a engany. No, si no aconsegueixo aquesta fita seguiré lluitant com he fet fins ara. I us exhorto a fer el mateix amb les vostres coses. Tot menys sentir-nos acabats o fracassats.